Inauguració Ajuntament de Godella

Publicat el 19/10/2014 per godella

Bon dia a totes i tots i moltes gràcies per haver vingut.

En primer lloc voldria donar-vos la benvinguda a esta que és la vostra casa, una casa per al poble que s’ha alçat amb l’esforç no només de les corporacions municipals que s’han succeït al llarg d’estos anys sino de tota la població a la qual representem.

Es per a mi un orgull ser la persona que inaugure les obres de remodelació i ampliació del nostre Ajuntament, unes obres que com ara voreu han donat com a resultat un lloc molt pràctic i còmode i on s’ha combinat modernitat i tradició. Hi haurà coses que vos agradaran més o menys però s’ha fet amb la millor voluntat.

Hui esteu ací convididades totes les entitats que ompliu de vida tots els nostres carrers i espais públics perquè al final els edificis no son res si no hi ha persones que els omplin de contingut. Vosaltres sou la flama que manté viva la cultura, l’esport, l’educació, les festes, les activitats de solidaritat, les de joventut, les dedicades a les dones o a les persones majors, les reivindicacions veïnals, el comerç, la agricultura, el medi ambient, etc….

També heu vingut representants polítics dels pobles veïns, diputats, regidors, alcaldes, a tots vosaltres gràcies.

I com no podria ser d’altra manera hem convidat personalment a totes aquelles persones que a lo llarg de la democràcia heu dedicat part del vostre temps a treballar pel nostre poble com a càrrecs públics, un noble treball que hui malauradament està molt denostat degut a que hi ha persones que no han fet un bon ús d’eixa representació que la gent va dipositar un dia en les seues mans.

Esteu ací presents els qui heu ostentat la màxima de les responsabilitats polítiques municipals que és haver sigut alcalde o alcaldessa. Jo porte poc de temps en este càrrec i per eixe, i per altres motius pensava que en l’inauguració havieu d’estar ací al meu costat. De tota manera en estos mesos ja he pogut apreciar que de tots els càrrecs representatius que una persona pot ocupar éste és el que més a prop està de la ciutadania i per tant és el que més satisfaccions i més mals de cap genera. Supose que per als qui m’heu precedit no vos és estrany dir-vos que és un orgull pasejar pel poble i vore quins han sigut els fruits del vostre treballs i tampoc vos és estrany recordar quant anaveu pel carrer i la gent vos parava per preguntar-vos per ésta o altra cosa, o també quant vos paraven per a dir-vos: ! ànim que ho estas fent molt be!…o com no! recordareu les nits de desvels i preocupacions, però tot això va en el càrrec.

Nosaltres tenim l’obligació de vetllar pel futur del nostre poble perquè ens han triat per a treballar per a aquelles coses que realment interessen a les persones, cadascun des de la seua opció política. Nosaltres hem d’assumir com dia Estelles, la veu del nostre poble. Per això, hui 9 d’octubre, dia nacionals dels valencians, es moment de reconeixer tota la tasca que heu fet, d’aparcar les nostres diferències i buscar el que ens uneix per gaudir d’esta nova casa. Ens ha d’unir la nostra estima per Godella per damunt de tot, i és per Godella i pels seus veïns i veïnes per quí hem de treballar cadascu des del seu partit o la seua associació.

Per finalitzar voldria excusar l’absència d’una de les persones que hui havia d’estar ací, i tot i que li haguera agradat, no ha pogut, es tracta de José Antonio Bargues, que hui està rebent l’Alta Distinció de la Generalitat per a l’associació que ell va crear i de la qual és l’alma mater. El Casal dela Pau. L’altre dia va dir un periodista referint-se al Casal de la Pau “Hi ha un lloc en València quasi únic que rebosa solidaritat i filantropia. Un lloc on el passat importa ben poc i on la dignitat de les persones ocupa el primer lloc en el seu còdi ètic”. I això és el que hauria de ser este Ajuntament, un lloc on el que realment importe siguen les persones un lloc on com diu José Antonio “el que fem done sentit a les nostres vides, perquè es algo vocacional”.

Totes les persones que treballem a este Ajuntament hem de ser conscients que el que realment som és servidors públics, persones que hem decidit treballar pel benestar dels nostres veïns i veïnes.

Així que gràcies de nou per haver vingut i ànem ara a descobrir la placa commemorativa d’este acte i a visitar este nou edifici i a coneixer un poc més del nostre passat gràcies al panells que ha preparat el Taller d’història local de Godella.

Discurs inauguració exposició Doro Balaguer

Publicat el 17/10/2014 per godella

Respon

Benvolguda Amparo,alcaldessa de Rocafort, regidors de l’ajuntament de Godella,regidora de l’ajuntament de Valencia,president de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluis Blasco, i, sobretot, estimats Doro i Rocio.

Gràcies a tots amigues i amics, per haver volgut participar en la inauguració d’aquesta exposició en la qual tenim el plaer de mostrar l’obra recent de Doro Balaguer. La vostra presència és un signe clar de l’encert que els promotors han tingut en programar-la.

Deixeu-me començar amb unes paraules del crític Valeriano Bozal, que al seu tractat sobre història de la pintura i l’arquitectura del segle XX, tot referint-se a la renovació artística a l’Estat espanyol, sota el franquisme, assegurava: “Balaguer es, des de mi punto de vista, el artista más próximo al espíritu de Parpalló y en aquel momento, quizá, el más interesante del Grupo”. Era sense dubte una qualificació molt elevada, si es té en compte la importància que tingué el Grup Parpalló en la transformació del panorama artístic entre nosaltres, amb figures com Andreu Alfaro, Eusebi Sempre i d’altres.
En qualsevol cas, aquest és l’únic comentari que faré sobre aquestes qüestions. No vos parlaré de pintura, perquè no sóc entesa en la matèria. El comissari de la mostra, Vicent Carda, abordarà l’obra de Doro Balaguer. És una tasca pictòrica que diversos comentaristes han destacat com una aportació pròpia, que començà en la dècada de 1950 i que, després d’una llarga interrupció, ha représ els últims anys amb la mateixa capacitat creativa i el mateix desig de construir un llenguatge inequívocament original, a partir de l’abstracció i l’informalisme.

No hi ha dubte que aquell interès que Valeriano Bozal atribuïa fa temps a la pintura de Doro en la seua primera època, es manté amb plenitud en l’etapa actual. Ara mateix, gràcies a aquesta exposició, tots ens som testimonis directes.

És per això que el nostre Ajuntament, en col•laboració amb la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluis Blasco, ha volgut promoure aquesta exposició que és alhora una reivindicació i un homenatge.

He dit reivindicació i homenatge. Si no puc parlar-vos de la pintura de Doro, sí que m’agradarà referir-me a ell mateix. Perquè un artista és el que fa, però també és una persona. I Doro requereix la nostra atenció en els dos sentits, per la seua tasca creativa i per la seua personalitat igualment inconfusible, carregada de caràcter i de valors que convé tindre molt presents.

Especialment en l’actualitat, quan, com sabeu, vivim moments convulsos —de crisi en diuen altres—, en què institucions i persones que fins fa poc podíem considerar respectables, han caigut, de manera molt merescuda, en el més gran descrèdit.
I això és gravíssim per a qualsevol societat, però més encara per a la valenciana, tan necessitada de referents i models de conducta. No diré de mestres, encara que això és per a nosaltres Doro Balaguer, perquè sé que feriria la seua modèstia de sempre.
Els que vam naixer a principis dels anys 70 i no hem patit la postguerra i la llarga dictadura, hem de tindre ben present la trajectòria de persones com Doro.
Ell, en moments molt més dificils que els actuals, es va comprometre amb el seu ofici, que ja era prou,però igualment amb les necessitats i les aspiracions del conjunt de la societat, i sobretot dels més dèbils.

Es comprometé amb la llibertat i la democracia, i va desenvolupar un pensament crític, expressat en articles i llibres, en intervencions públiques, vinculat a les reivindicacions de la llengua i la cultura del nostre país. Ho féu pel seu compte, però també en companyia de Joan Fuster, de Vicent Ventura,de Josep Lluís Blasco i d’altres amics recordats, pagant un preu molt alt, sacrificant moltes hores, arriscant fins i tot la pròpia llibertat.
En aquest comentari breu i ràpid, no vull deixar de recordar la seua relació amb Josep Renau, ni la influencia decisiva que tingué Doro per a aconseguir el retorn del gran artista valencià exiliat i de la seua obra que ací estava silenciada.
En aquest sentit, és una llàstima que els actuals —i, si em permeteu dir-ho així, eventuals— responsables de les màximes institucions valencianes, ofegats per escàndols i problemes, allunyats dels interessos de la gent, no estiguen a l’alçada suficient per situar la nostra cultura i els seus principals protagonistes al lloc que es mereixen.

La personalitat de Doro ens ho recorda, tot això.Ia aquells que admirem el seu treball i la seua manera de ser, que volem seguir la seua lliçò, ens encoraja a continuar traballant per canviar l’estat de les coses, per millorar la vida de les persones i per impedir desgavells com els que estem patint, en els nostres pobles i en el conjunt del nostre País Valencià.

Moltes gràcies, amigues i amics, per la vostra atenció.

Discurs presa de possessió. 4 de Juliol

Publicat el 04/07/2014 per arandiga

Respon

Benvingudes totes i tots i moltes gràcies per la vostra presència.
Voldria saludar tots els veïns i veïnes del poble de Godella, companys de treball, d’estudis, de la Intersindical, amigues i amics que hui ens acompanyeu en este acte, així com a Enric Morera, Síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldovi, Diputat al Congres dels Diputats, Emili Altur, Diputat Provincial, Jordi Sebastiá, eurodiputat, Alcaldes de Tavernes i Almussafes, Consol Castillo, regidora de la ciutat de Valencia regidores i regidors. I com no saludar a la meua família, i a Fina i Ignació perquè tots heu col·laborat per fer possible que jo hui estiga ací. A tots i totes gràcies!
Voldria recordar a més, algunes persones que han estat precursores del valencianisme polític al nostre poble, com ara el primer alcalde democràtic, Eugeni Catala, a Joan Cordero, primer regidor valencianista, a Carles Frances i a Genis Ruiz que heu sigut també regidors valencianistes d’este Ajuntament, i en general a totes aquelles persones que des de la cultura i la societat civil han fet i fan que Godella, siga un poble que ha mantes la seua personalitat.

Assumisc hui la màxima representació política del meu poble, un motiu d’orgull i alhora una responsabilitat, la de dirigir el govern de Godella, un govern que ha estat una intensa i profitosa experiència. Hem aprés que la democràcia no és una simple formalitat, i que la composició de la representació política que la ciutadania de Godella ha triat pel seu Ajuntament ha propiciat que el diàleg, el consens i la negociació formen part essencial de la nostra tasca.
La ciutadania desitja governs estables, perquè els inestables no poden ser eficients; les institucions necessiten eficàcia, coherència i transparència per tal de satisfer les aspiracions de la població.
Jo crec que nosaltres, amb la permanent disposició a la interlocució entre diferents punts de vista, prioritats i programes estem també aprenent dia a dia que la democràcia necessita treball diari, honestedat i compromís.
Espere i desitge que continuem així, perquè com diuen els teòrics més assenyats de la ciència política, el veritable objectiu de la democràcia és aconseguir la unanimitat, i, en ser esta un objectiu sempre difícil s’han hagut d’arbitrar principis instrumentals subsidiaris com la regla de la majoria que implica també el respecte a la minoria, perquè la majoria tampoc no ho pot tot.
L’experiència de govern de coalició de Godella ens enriqueix als grups que hi participem i ens assenyala que este tipus de govern és una vertadera escola de democràcia, preferible i superior al de les majories absolutes d’una sola opció, fins i tot quan estes són respectuoses amb les estrictes formalitats de la democràcia, perquè en els governs de coalició la pluralitat és la regla.
Estem raonablement satisfets, no eufòrics, es clar!, de com ho hem fet, i, per això, voldria traslladar este esperit i disposició a l’oposició municipal, i dir-los que des de l’Alcaldia faré tot allò que les meues competències em permeten per dialogar, escoltar, i, per què no! assumir les propostes que m’arriben del vostre grup.

***
Ja ho sabeu, és un tòpic, però sembla que la política està sota sospita; per això és obligació moral de totes les persones que dediquem una part de la nostra vida a esta noble tasca de servir a la ciutadania dignificar, dia a dia, el contracte de servei al poble que hem signat a l’acceptar la representació popular i les responsabilitats d’un càrrec públic, en el meu cas, des de hui i per un temps limitat, el d’Alcaldessa.
Triar a les persones més honestes i honrades per ocupar els càrrecs, i vigilar-les després es una máxima que ens hem de recordar cada dia.

Pel que fa a Godella tots sabem que l’actual no és la millor de les èpoques, però vos promet que treballaré amb totes les meues forces per a defensar l’interés general
Permeteu-me ara que vos adrece unes paraules personals: Vaig arribar a la política des del meu compromís amb la societat perquè creia i crec que tenim l’obligació no només de criticar les accions polítiques dels altres, sinó el repte d’intentar de canviar-les per millorar les coses; i encara que ara son temps durs i amb poc de marge d’acció, farem tot el possible perquè, almenys a Godella, no ho siguen tant; i parle en plural –farem-, perquè al meu costat va a treballar un grup de gent molt valuosa que, de manera altruista, m’ajudarà per tal que les esperances que heu dipositat en este darrer any de legislatura es puguen convertir en realitat.
Durant estos dies servire al meu poble i al meu País amb molt de goig.
Hem de fer nosaltres la política, perquè si hi abdiquem, ens la faran contra nosaltres, com deia Fuster.
Com a Valencianista, assumisc el compromís polític, com a senyal d’implicació en el nostre país.
De segur que m’equivocaré en algunes coses i que potser hi haurà decisions que no agradaran –espere que les menys posibles -, però tingueu la convicció que no vaig a perdre de vista el be comú.
El meu pas per la política serà temporal; i després, tornaré a la meua vida professional; mentrestant, vos pregue tingueu paciència a les persones que haureu de patir, el dia a dia de la càrrega que hui assumesc, perquè a este càrrec públic li afegisc altres càrrec que son per a tota la vida com ser dona, esposa, mare, filla i amiga que estos, sí que són de plena dedicació, i per sempre.

***
Voldria, ara, fer una breu referència al perfil de l’acció política del nostre govern en este darrer any de mandat.
Governarem des de la transparència donant a la ciutadania aquella informació que sol·licita i a la que te dret; tractarem de contestar a totes aquelles persones que s’adrecen al nostre Ajuntament en uns terminis de temps prudencials; estarem al carrer escoltant les propostes que ens heu de fer i també assumint les crítiques; coordinarem el funcionament dels diferents departaments i acostarem l’administració a la ciutadania.
La nostra aposta per la gent amb situacions de feblesa social continuarà tal i com hem vingut demostrant amb fets, que és el que compta.
Defensarem els interessos de la gent de Godella davant de qualsevol amenaça i continuarem apostant per garantir i millorar els serveis públics que prestem, per defensar el treball públic i per garantir les competències que els ajuntaments prestem.
En estos moments en què, la Generalitat està competencialment afeblida, políticament debilitada i financerament ofegada, justa ara, els Ajuntaments del nostre país estem fent una gran feina per ajudar la gent, per donar serveis, per reconèixer drets i, a més a més, per fer progressar el país, em compromet amb la nostra acció de govern a profunditzar amb esta idea.

***
Vaig nàixer al carrer Major de Godella fa 43 anys; m’agrada este poble; m’agrada la nostra gent, la seua solidaritat i la seua capacitat d’associar-se i de programar una gran quantitat d’activitats que omplin de vida els nostres carrers; m’agrada l’art que envolta Godella, la nostra horta i la nostra arquitectura.
Em sent orgullosa de viure a Godella i espere que el meu pas per l’alcaldia contribuïsca a que cada vegada més persones estiguen satisfetes de viure al nostre poble.

***
Dels pocs signes d’autoritat que tenim regidores i regidors, n’hi ha un que és ben simbòlic: la ‘vara de mando’ com li diuen tradicionalment; però sabem que alcaldes i alcaldesses manem poc, i si manem de veritat és per fer allò que el poble ens mana i la llei ens permet.
La vara, per això, podria exhibir-se com una arma dissuasiva en mans de l’autoritat, que no és la meua intenció ; o prendre-la amb les dues mans i oferir-la en posició horitzontal al poble com a simple gest simbòlic d’acatament a la voluntat de la ciutadania manifestada democràticament. Jo tinc, una idea més a afegir, donada també per la meua condició de jurista i ajustada als temps que corren, i és que d’ací cap avall tots som iguals davant la llei, i que per damunt de la llei no hi ha ningú!
Moltes gràcies a totes i a tots i bona nit!