Hui diumenge toca descansar, però també estar pendent de la pluja que esperem que no inunde les nostres cases i carrers. Un descans reflexiu cara a l’ordinador i mirant papers, però descans al cap i a la fi.

Ahir varem celebrar a Godella el dia mundial de l’aquarel·la, omplint els nostres carrers de persones pintant els racons del nostre poble. Va ser un plaer passar un ratet amb elles.

De vesprada vaig anar a vore un partit del club de waterpolo de Godella, on juga el meu fill. Després vaig acurdir a la inauguració de l’exposició de les aquarel·les que enguany per fi s’ha posat a Xicaranda i estarà uns dies per a que la gent puga gaudir d’ella.

Per acabar la vesprada, que millor que anar al Capitoli a vore l’actuació del Grup de Danses, que amés va aconseguir replegar 200 kg de menjar per a la plataforma solidaria de Godella.

Ja a la nit em va ser impossible anar al Teatre a l’obra que es representava per replegar fons per a la lluita contra el càncer, perque tenia obligacions familiars.

La meua reflexió del cap de setmana ve donada per una errada que varem cometre divendres, donat que es va canviar el pany d’entrada del antic CEFIRE i, tot i q es varen deixar les claus per a les entitats a consergeria, no se les va avisar. En primer lloc vull demanar disculpes perquè sé que açò ha afectat a la vostra marxa normal i espere que no torne a pasar, però també voldria que es reconeguera el treball que l’Ajuntament de Godella fa per mantenir vives les seues associacions; dotant-les d’espais, posant la nostra infraestructura a la seua disposició (taules, cadires, megafonia), donant subvencions a la major part d’elles, etc…Quant parle amb persones d’altres ajuntaments alaben molt la nostra dedicació a les associacions que, per sort en este poble son moltes. Per tant espere que l’arbre no ens evite vore el bosc i que esta errada no deslluïsca el treball que es fa diàriament per estar al costat d’aquelles persones, que de manera desinteressada, feu coses pel nostre poble.

Gaudiu d’este diumenge plujós que convida a estar en casa rodejats dels nostres.