El diari de hui és el diari de la sensació d’impotència. Impotència generada per la paralització d’alguns serveis de l’ajuntament per les nombroses baixes de personal. El problema és que eixe absentisme laboral d’alguns provoca que la resta que està treballant,,que per sort son majoria, hagen de carregar amb la feina pendent dels companys i que a poc a poc es vaja acumulant la càrrega de treball. Un altra conseqüència son les queixes del veïns, proveïdors, usuaris, etc… que veuen com es retarden els serveis.

A tot açò se suma la suposada paralització de l’administració perquè, sembla ser, que al faltar ja només tres mesos per a les eleccions, és com si el món s’haguera d’aturar. Ja ho he sentit varies vegades “Es que a quatre mesos d’eleccions no podem prendre grans decissions” i sobretot ho estic notant en la baixada de l’interés per resoldre temes, i esta és una actitud que m’indigna. Si parem tres messos abans i tres messos després d’eleccions és mig any que perdem i pel que respecta a mi i als meus companys de Compromís, no decaurà el nostre interés per coneixer els problemas de la gent i presentar solucions als mateixos.

Hui una persona m’ha perguntat si, en cas que siguera alcaldessa 4 anys en compte d’1, portaria la mateixa marxa d’assistir a tots els actes. He de dir-vos que la gent de Compromís solem anar als actes que podem, quant tenim l’alcaldia i quant no la tenim i també quant son o no de la nostra regidoria. Per desgràcia açò no es lo habitual. De tota manera he de dir-vos que el fet de ser alcaldessa comporta una major dedicació, entre altres coses perquè al deixar el teu treball habitual tens més disponibilitat i per tant pots anar a més coses. I també he de dir que amb independència de que estiguem o no en política, hi ha moltes persones que ens agrada anar als diferents esdeveniments que s’organitzen al nostre poble, perquè som gent inquieta. Dit açò, també es de veres que si tinguera 4 anys per davant d’alcaldia potser no tinguera tanta presa per resoldre els temes pendents, encara que si el mateix interés.

Així que el dia de hui ha tocat buscar solucions als llocs vacants, planificar canvis per a que la ciutadania note el menys posible estes absències, i com a acte formal la signatura del pacte comarcal per l’ocupació, un acte molt protocolari però que porta darrere molta feina per a buscar aixó “feina” als aturats i aturades de la nostra comarca amb estratègies comunes amb sindicats, empresarial, i administracions. Per a mi és un orgull ser vicepresidenta del consorci comarcal Pactem Nord perquè només de la mà de tots els sector implicats podrem superar el greu problema de l’atur.